Greuges

Una pulla trivial entre polítics valencians a propòsit de model urbanístic ens fa pensar en parlar del llibre "Construir i habitar" (Arcàdia/Anagrama, 2019) del sociòleg i urbanista Richard Sennett: hi trobem ciutats obertes, oficines distòpiques, torres de pisos entre jardins, smart cities i altres contes de terror.

L'experiència de freqüentar un gimnàs i conseqüent debat sobre la importància social de l'exercici físic ens condueix de forma inesperada (o no) a les nacionalitzacions i al socialisme.

Hui exercim de politòlegs, amb una aposta full equip: Parlement, una sèrie francesa sobre el Parlament Europeu, i, per si fora poc, està només en Filmin. Tòpics culturals, Brexit, i bones dosis de salseo internacional amb nazis i taurons inclosos.

Carregats de virus i desganats com mai abordem un dels temes que menys ens interessa, tant a nosaltres com a la societat valenciana: el finançament autonòmic. Ens acompanyen l'anti-boomerisme ja marca de la casa i la demanda d'una demoscòpia lliure, popular i sabrosona.

Per a este cap de setmana vos recomanem "Faenes de merda" de David Graeber (editat en castellà per Ariel en 2018): parlem sobre les faenes modernes que que ningú sap ben bé per a què serveixen més enllà de cobrar. Depressions, xefs Michelin i consultores completen el pastís.

Visitem l'exposició Cabanyal Portes Obertes 1998-2015, Cultura i Ciutadania. Art, moviments socials, institucions i algunes reflexions sobre el dia després que no ix a l'expo. La podeu trobar al Centre del Carme Cultura Contemporània de València fins al 21 de novembre. 

Abordem la necessària salvació de les pensions del baby boom, que recau sobre les esquenes dels de sempre. Economia o xantatge emocional a punta de decret llei? Nosaltres ho tenim clar, i creiem que es podeu imaginar per on van els tirs.

En el principi va ser la llum. I tot seguit, el PP i el PSOE i els seus exministres en consells d'administració van començar a cobrar-nos-la a preu d'or i a explicar-nos que no hi ha alternativa al seu tren de vida. Per a variar, ens permetem ser optimistes sobre la transició energètica i fem alguna proposta constructiva del caràcter gregari dels i les alcaldes.

A propòsit de "Me cago en Godard" de Pedro Vallín (Arpa, 2019) ens preguntem si podem separar una obra potable d'un autor que ens cau regular, i de la mateixa manera si podem separar el cinema que ens agrada dels seus insuportables i narcissistes directors.

Hui, aprofitant la final de l'enèssima edició Celebrity, tornem a la càrrega parlant del nostre reality d'ultradreta preferit: Masterchef Espanya. En el menú: explotació laboral, diputacions, superació personal i molta, molta caspa.